Les Festes de Sant Llorenç, 40 anys després (1977-2017)

Presentam avui, en aquest acte senzill i alhora amarat d’expectació i vivència des moment que compartim, la revista que ha editat MENORCA «Es Diari», dedicada a les Festes de Sant

Llorenç d’enguany. Vull destacar la magnífica feina periodística duita a terme, amb il.lusió i coneixement del gran microcosmos d’aquesta ciutat capdavantera i universitària, per la redactora Laura Bañón, autora d’un gran nombre de reportatges, junt amb el també redactor des Diari Joan Juanico. La Revista de les Festes d’Alaior 2017 és una publicació plena de color, històries i personatges populars, que ens ofereix una acurada descripció dels membres de la nova Junta de Caixers; qui és el caixer més jove, Adrià Caules, de dotze anys; el de més edat, Juan Benítez Salort, de 62; i qui rebrà el reconeixement municipal el Dilluns de Sant Llorenç: Maruja M. Florit Sbert, dona emprenedora, fundadora de Ca na Maru.

COMPTAM TAMBÉ amb la veu, la complicitat i la mirada dels col.laboradors Ponç Pons, Pere Gomila, Miquel Àngel Marquès i Tiago Reurer, que ens aporten altres perspectives i

coneixements des de la creació literària, poètica, històrica i fotogràfica. Aquesta revista ens desvetlla històries humanes i la relació que mantenen amb la festa l’arquitecte Domènec Enrih, els germans esportistes Gemma i Jordi Triay, la periodista de Mediaset Carla Ametller; el Grup Folklòric Sa Rondalla, després d’una trajectòria de vint anys dedicada a la recuperació de les arrels populars de la música i el ball de Menorca; el ciclista Kamal El Hihihoui; Miryam Esbert Serrano, autora de la il.lustració pes programa de festes d’aquest any; i el veterà caixer Xumeu Mascaró, història viva a la qualcada d’Alaior.

La Revista de les Festes de Sant Llorenç van ser presentada dia 2 d’agost a l’Ajuntament d’Alaior. Foto Jaume Fiol

I tota vegada que Sant Llorenç uneix petits i grans escobrim la festa amb ulls d’infant i visitam es Club de Jubilats per a conversar amb tres amics de sempre: Lluís Timoner, Toni Juanico i Paco Mercadal; el caixer degà i la seva esposa: Llorenç Barber Garriga, en Sito de Biniatzau, i Margarita Ameller Mascaró; una catalana i una alaiorenca: Lídia Cedó i Margarita Vidal, presidenta del club; l’espòs caixer, per sempre en el record: Xisca Riudavets i Miquel Orfila; i quatre integrants de sa junta directiva: Llorenç Piris Bagur, Carmen Venegas Pérez, Magdalena Florit Sintes i Maria Sintes Mir.

Agraïm totes les col.laboracions que fan possible aquesta publicació, però de manera molt especial a Theresia Malaise, autora de la portada, una obra artística que esdevé un sentiment daurat i blau, amb els mateixos colors de la bandera d’Alaior.

ES COMPLEIXEN 40 anys d’aquell estiu de 1977 en què va començar tot. Es van celebrar les primeres eleccions generals democràtiques després dels 40 anys del franquisme, que va guanyar la UCD d’Adolfo Suárez i els menorquins va elegir el seu primer senador, Guillermo de Olives. Menorca va liderar el procés autonòmic amb el Pacte del Toro i l’Assemblea

Autonòmica. Aquell estiu es van fundar PIME-Menorca, CAEB i el GOB. Antoni Deig va ser ordenat bisbe de Menorca. Es van fusionar el Moviment Socialista de Menorca i el Moviment Federalista de Menorca i van crear el PSM. I a la Delegació del Govern el canvi del poder polític es va materialitzar quan Pedro Pons Coll, darrer jefe insular del Movimiento a Menorca, va cedir el despatx de la Plaça de la Miranda a Francesc Tutzó.

COM ES VAN VIURE, en aquell estiu les Festes de Sant Llorenç? La resposta la trobam en es Diari MENORCA, concretament en el Suplement publicat dia 13 d’agost de 1977. Fa quaranta anys es va aprovar la construcció des nou edifici per al Centre Cultural. Santiago Pons Quintana explica que «con el nuevo edificio habrá sitio para todos los actos y si los jóvenes quieren actuar, podrán hacerlo, tendrán lo que les haga falta; pero todo ello queda supeditado a la aportación del socio». «En cuanto a la población -afegia en Santiago-, creo que vale la pena se dé cuenta de que con dicho edificio, ganaría en belleza, ya que no sería poca la diferencia de verla sin las casas medio derruidas que tanto la afean».

Es programa de festes va incloure l’inici de les obres del futur Polígon La Trotxa. El corresponsal des Diari, Arcadio Gomila, informa: «la asociación La Trotxa cuenta con 25 socios que han aportado el primer pago con entrada inicial del 10 por ciento, tiene encargado el proyecto de urbanización. Dicha asociación disfruta de un préstamo de diez millones de pesetas [en majúscules] a largo plazo, obtenido para la compra de terrenos y demás ». Baix es titular «Alayor celebra sus fiestas» el llavors alcalde Antoni Pons Timoner, després de declarar que «lo más ingrato y desalentador es la lentitud de la Administración», afegeix que «Alayor se merece unas fiestas con todo esplendor, por lo que hemos cuidado que se tratara de un programa eminentemente popular en el que puedan participar todos» i feia una crida per a la declaració de Fill Il.lustre del doctor Joan Comas Camps. Es va referir també aquell batle, inoblidable i irrepetible, a les festes de l’any anterior, 1976, les primeres celebrades després de la fi del franquisme: «en las pasadas fiestas uno de los actos más entrañables fue la reconciliación entre todos los exconcejales y este debe ser el espíritu de todos, respetando las ideologías y a los hombres que puedan luchar por un Alayor siempre mejor». Una frase que contextualitza aquell Sant Llorenç en plena Transició política, en un moment de dubtes, incerteses i pors per a fer possible el camí des del franquisme cap a la nova democràcia.

El caixer batle, Onofre Pons Quintana, diu que «las fiestas vienen a ser renovado mensaje de fraternidad entre los vecinos de la Villa. Las notas ‘des fabiol i es tambó’ son nuestro reclamo.

Conseguir un mutuo entendimiento, una mejor comprensión, hacer en definitiva una Menorca de todos serían objetivos que muy bien podrían iniciar nuestras fiestas mayores. Sería responder a los versos de nuestro poeta Gumersindo Riera: … Polir la miqueta d’or que portam dintre del cor i és l’amor a la nostra Illa».

Aquell suplement des Diari MENORCA va incloure una entrevista amb Miguel Mascaró Mercadal, presentat com «38 años exiliado de Menorca». «Fue durante los años republicanos de la guerra secretario de la Delegación del Gobierno en la Isla, incisivo comentarista en los diarios de la época, político de arraigada estirpe republicana, liberal, demócrata, era en los años 30 uno de los hombres más destatacados de la vida política menorquina». Aquell menorquí, que a l’exili a l’Equador fundà una fàbrica de refrescos, declara: «Hoy ser republicano a secas no tiene razón de ser. Todas las monarquías gobiernan con los partidos socialistas. Las ideas cambian, pero no el espíritu». I afegeix: «El paso dado por Menorca hacia el progreso y bienestar es enorme. Me ha extrañado mucho ver el alto nivel de vida que parece reinar. Hoy se vive en un mundo nuevo y España se pondrá a la altura de los pueblos de Europa».

Des des Diari MENORCA agraïm la bona acollida que trobam a Alaior, definit assenyadament per Ponç Pons com a «poble solidari, feiner, festiu, bo i humà que els alaiorencs mereixem». Gloriós Sant Llorenç!

Leave a Reply