L’art de les festes de Sant Joan, a la Sala del Nunci del Seminari

L’antic convent dels Agustins de Ciutadella, després de la Desamortització de 1835, va acollir nombrosos usos i activitats fins a la seva transformació en Seminari de Menorca. El bisbat ha recuperat
i reordenat aquest edifici amb un sentit pràctic i un encertat projecte.

En aquest espai de l’Església menorquina, autèntic oasi de pau, cultura, art i patrimoni al bellmig de la ciutat, hi trobam el Museu Diocesà, que ha creat a través de la Comissió Diocesana de Patrimoni. Cal reconèixer l’impuls i la tasca eficaç i rigorosa duita a terme per Gabriel Julià, home de lletres i de llibres, per a fer-ho possible.

Els béns que integren el Museu Diocesà s’han enriquit i ampliat enguany amb l’aportació -formalitzada fa uns dies per Editorial Menorca- de les obres que han creat diferents artistes, pintors, gravadors per a les portades de la Revista de les Festes de Sant Joan, editada pel MENORCA ● «Es Diari» en aquests darrers 31 anys.

Aquesta col.lecció única, exposada a la Sala del Nunci del Seminari, està integrada pels originals de les obres per a aquestes portades, des de 1982 ençà. Aquell primer any va ser aportada per Carme Vivó Saura.

El juny de 2012, coincidint amb les Festes i amb motiu del 30  aniversari de les portades, el MENORCA ● «Es Diari» va organitzar una exposició a la Sala Xec Coll amb les obres fruit de la inspiració, el treball i la dedicació dels artistes locals, com, entre d’altres, Joaquín Carretero, Matías Quetglas Jofre, Pau Faner, Josep M. Mompó, Joana Olives, Pacífic Camps i Carlos Gomila.

Hi trobam tota classe de tècniques, estils i corrents artístics entorn a una mateixa temàtica: les festes de Sant Joan de Ciutadella, la ciuta que cada 23 i 14 de juny es transforma en un immens espai lúdic per a collir tradició i Protocols; on els centaures, els homes-cavall-, caixers i cavallers, són els protagonistes que umplen carrers i places.

Festa única, d’origen religiós i d’arrel pagesa, que motiva l’elaboració, cada any, d’una publicació monogràfica i temàtica, la Revista del MENORCA ● «Es Diari» per a difondre les novetats, les fotos inèdites, els membres de la Junta de Caixers del bienni, els aspectes històrics, les narracions i els poemes i tota la vivència santjoanera.

Disposam, per tant, d’una magnífica sala dedicada específicament a acollir els originals dibuixats, pintats i creats per a cadascuna de les portades de la Revista de Sant Joan, que s’exposen de manera ordenada.

D’aquesta forma es garantitza la seva conservació, estan a disposició
del gaudi públic i s’evita el seu deteriorament.

Fa pocs dies, just abans de les festes d’enguany, hem formalitzat la cessió de l’obra que ha creat Carlos Mascaró Florit per a la revista de les festes d’aquest 2014.

Bon amic de Ferreries -amb qui, durant la infantesa vam compartir veïnatge a la mateixa vivenda del carrer de la Mare de Déu del Toro-, Carlos Mascaró ja ens va donar prova de la seva vàlua i riquesa expressiva amb La llum de la memòria, aquella bellísima exposició antològica, que durant l’agost de 2009 desvetllava, a la Sala del Roser, els secrets de l’evolució i la seva trajectòria plàstica al llarg de trenta anys.

Mascaró Florit ha refet -vaig escriure amb motiu d’aquella exposició- les imatges perdudes o esvaïdes, que habiten en els racons més íntims de la memòria, en la retina ingènua de la nostra infantesa. La flaire dels objectes guardats dalt es porxo, els mobles heredats i reparats; les gerres d’argila o d’aram; i aquelles finestres de vidre prim que s’obren, de pinte en ample, cap uns altres paisatges i horitzons; espais entorn a cases emblancades a les parets, i les teulades, pintades d’almangre a les ratjoles. Cases amb secrets de família, fets de l’antigor, instants de felicitat i moments de tristesa; històries viscudes i transmeses en llargues converses, sense presses, que expressen sentiments, dificultats i incerteses, moments de plenitud i satisfacció.

Carlos Mascaró, que es defineix a si mateix com «autodidacta y a mucha honra», que té com a gran mestre a Johanees Vermeer, ens ha sorprès amb el treball -ben plantejat i executat- de la portada de la Revista de les Festes de Sant Joan 2014 editada pel MENORCA ● «Es Diari».

Es una obra excepcional, amb tècnica a l’oli alquídic sobre fusta, que integra els símbols icònics de les grans festes de Ciutadella: la bandera de Sant Joan i el fabiol amb el primer nombre de la nova etapa que va arrancar el diari desprès del procés d’integració dels recursos amb «Última Hora».

Encerta Carlos Mascaró en integrar i equilibrar tots aquests elements, i ho fa amb llenguatge propi i una sòlida combinació de llum, sensibilitat i tècnica expressiva.

En el seu estudi de Ferreries, aquest mestre en la tècnica dels ritmes i les ondulacions de la llum, crea -sense frisseres- les seves obres, de les que tan li costa desprende’s.

En aquest espai, de silenci, creació i reflexió, és on adquireix tot el seu sentit aquella afirmació d’Antonio Gala: «si Vermeer de Delft visquès, avui pintaria com Carlos Mascaró».

Aquest artista pacient i perseverant, que amb el seu esforç i capacitat plàstica s’ha fet un lloc i un nom propis a la pintura contemporània
menorquina, ha cedit aquesta obra per a ser exposada a la Sala de Sant Joan, dins la Sala del Nunci, del Seminari de Ciutadella.

En nom del MENORCA ● «Es Diari» vull agraïr el seu compromís i haver acceptat la petició formulada per a crear aquesta icònica  pintura santjoanera.

(*) Intervenció pronunciada el 17 de juny, a l’acte de presentació de l’acord de cessió de l’obra de Carlos Mascaró Florit a la diòcesi.

Leave a Reply